Durant els 25 anys d’excavacions arqueològiques (1991-2015) en l’assentament ibèric de Mas Castellar de Pontós s’han documentat una superposició de tres assentaments urbans amb una estructura arquitectònica –construcció, planificació, arquitectura i agençaments–, totalment diferents i de dues ocupacions antigues, de trets estructurals encara per determinar, del s.VI aC. A part de les dues ocupacions més modernes i ja molt conegudes, com les d’un poblat fortificat de petites dimensions i de característiques comunes a un model molt estès en tot el NE català (s. IV aC) i la d’un establiment agrari format per dues cases aristocràtiques i complexes de forta influència hel·lenística associades a cases domèstiques de finals del s. III aC, les darreres excavacions han posat al descobert una nova estructura urbana, correspon a un edifici exempt d’una arquitectura sòlida, agençaments i acabats molt elaborats, de naturalesa incerta, possiblement forana. Va ser derruït per un incendi (a finals del s. V aC) i en el seu damunt es va bastir el conegut poblat fortificat. Es parlarà dels orígens, evolució i destrucció del nou edifici, i de les manifestacions econòmiques, socials i culturals d’una comunitat limítrofa amb contextos colonials.